Lourdes Prades Artigas


Loading...
Lourdes Prades Artigas

Cap del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

De Pavelló Olímpic a Biblioteca Universitària
Situat a la banda de mar de la Ronda de Dalt, al costat de l’antic camí que va de Sant Genís a Horta, el barri de la Vall d’Hebron es va desenvolupar a partir del Pla Comarcal del 1953, on l’edificació d’un nucli de blocs d’habitatges va qualificar aquesta zona d’horts i masies com a parc urbà i ciutat-jardí. Dècades més tard, amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992, el barri va ser reestructurat. L’àrea de la Vall d’Hebron va ser una de les quatre àrees olímpiques de Barcelona projectades urbanísticament per als Jocs Olímpics: s’hi van fer les competicions de ciclisme, tenis, tir amb arc i voleibol, a més de les proves de pilota basca. També es van edificar 500 habitatges, els quals van ser destinats a acollir la premsa durant el gran esdeveniment, el que es va conèixer com la “vila dels periodistes”. Però, més enllà de la reordenació urbanística i de l’esport, els Jocs Olímpics van representar la recuperació de la història de la ciutat, frenada sobtadament l’any 1936 amb la guerra i la posterior dictadura. D’aquest objectiu de posar el passat en poder de la ciutat, en va néixer la idea de reconstruir el pavelló espanyol que el govern de la República havia creat, com un crit d’auxili en plena Guerra Civil, per a l’Exposició Internacional de París del 1937.

La rèplica de l’edifici es va aixecar dins de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron i de l’espai se’n va fer un ús expositiu. Anys després, però, el pavelló es va convertir en una de les biblioteques i centres de recerca i documentació més importants sobre la República, la Guerra Civil, la dictadura franquista, la Transició i el sovietisme. Lourdes Prades és la directora del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Diplomada en Biblioteconomia, llicenciada en Història i doctorada en Història Contemporània, és la persona que ha dirigit el centre des de la seva creació. “La construcció del pavelló l’any 1937 va ser absolutament senzilla. Es van utilitzar materials efímers, tant perquè s’havia de desmuntar com perquè es volia ensenyar al món la situació que estava vivint Espanya. En canvi, els continguts que s’hi van exposar van ser obres dels artistes espanyols més importants de l’època, com el Guernica, de Pablo Ruiz Picasso, pintat expressament per a l’edifici, o El pagès català en revolta, de Joan Miró, entre d’altres. Durant els Jocs del 92 se’n va voler fer un reconeixement simbòlic, tenint en compte que l’any 36 hi va haver l’Olimpíada popular a Barcelona, que es va aturar per complet amb l’esclat de la guerra. L’edifici es va construir aquí a la Vall d’Hebron, centímetre a centímetre, com el de París. Però, malauradament, una vegada passats els Jocs, el pavelló va quedar abandonat fins que va ser cedit a la Universitat de Barcelona”, explica la Lourdes.

L’any 1996 es va inaugurar la Biblioteca del Pavelló de la República que, gestionada per la Universitat de Barcelona (UB), va esdevenir la seu del Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) i dels fons de la Biblioteca Figueres. “Jo treballava al CEHI, n’era la bibliotecària, i quan es van traslladar aquests fons al Pavelló de la República, juntament amb els de la Biblioteca Figueres, vaig venir cap aquí per dirigir el projecte. L’edifici es va rehabilitar perquè s’havia fet malbé i l’estructura es va modificar per cobrir les necessitats del nou centre. El Guernica mai va venir, però al pati s’hi va fixar una reproducció a grandària real”, comenta la Lourdes que, amb un gran somriure, no dubta a afirmar que treballar aquí és molt gratificant: “Per a nosaltres —parlo per mi, però penso que parlo una mica per tot l’equip— és treballar en una feina molt enriquidora, tant a nivell professional com personal. Per exemple, quan arriba una donació, el procés és apassionant: s’obren les caixes, es classifiquen els documents… Jo tinc molta feina administrativa pròpia de la direcció, però sempre que puc m’escapo a fer de bibliotecària. Comparteixo aventura amb l’Olga Giralt, que és la responsable d’arxiu, i amb les tres bibliotecàries: la Lídia, la Fuensanta i la Judit. També tenim una becària remunerada de la UB, l’Arantxa, i després sempre tenim molts estudiants en pràctiques, tant de la UB com de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i de la Rovira i Virgili. Jo crec que per a un estudiant d’Història és una gran oportunitat venir a fer les pràctiques aquí i poder tocar documentació original i catalogar-la. Fa poc vam tenir cinc estudiants del màster d’Història Contemporània que van estar catalogant tot un material de fulls volants dels anys cinquanta. Justament ens havia arribat una donació i, amb l’ajuda de l’Olga, van fer ells tot el procés. Van sortir d’aquí amb un gran bagatge. Perquè la teoria és fantàstica, però és teoria”.

 

Biblioteca del Pavelló de la República.

 

Aquest any s’ha celebrat el 80è aniversari de l’edifici del 37 i el 25è aniversari de l’edifici del 92. Per commemorar-ho, s’han organitzat un seguit d’activitats i reconeixements. “A París les banderes que van onejar durant l’exposició van ser la basca, la catalana i la republicana. Però l’any 92 tan sols es van hissar l’espanyola i la de la ciutat de Barcelona. Aquest any, abans de l’estiu, l’Ajuntament ha fet possible que pengéssim la bandera republicana. Ara torna a onejar de nou la bandera republicana, com al 37. Ens fa especial il·lusió”, explica la Lourdes, que remarca la idea que el pavelló és més que una biblioteca, tant pel simbolisme i el mite com pel que s’hi conserva.

Els fons de la biblioteca i de l’arxiu
El patrimoni documental i bibliogràfic que custodia la Biblioteca del Pavelló de la República és un dels més importants del món en el seu camp. “A més de tenir llibres i revistes catalogades, nosaltres comptem amb un fons d’arxiu interessantíssim. Guardem documents molt diversos, com poden ser documents de personatges a l’exili, fulls volants del moviment obrer, de sindicats, etc. També tenim un arxiu molt important sobre la Guerra Civil espanyola i un fons important de cartells, de la Segona República i de la Guerra Civil; una col·lecció de segells, d’ajuda al soldat o de col·laboració amb els hospitals, i una altra d’adhesius. També tenim enregistraments sonors i fotografies. Ah! I paper moneda del que va circular durant el període de la Guerra Civil, perquè en l’àmbit local els ajuntaments podien emetre moneda pròpia. Tot està informatitzat i es pot consultar en línia”, explica la Lourdes, que afegeix que la biblioteca funciona com qualsevol altra biblioteca de la UB. “La biblioteca està oberta a tothom de dilluns a divendres de 8 a 20 h. Els llibres es poden treure en préstec amb el carnet de la UB, però per venir a consultar-los no cal res. La resta de material només es deixa en préstec per a exposicions, documentals, etc. I aquest és un altre procediment. Aquí venen molts tipus d’usuaris, sobretot investigadors i molts estudiants. Però també ens visiten escriptors que es passen molt de temps aquí treballant, com Javier Cercas, i molts periodistes de TV3 i d’altres televisions, tant estatals com estrangeres”.

El retorn a la societat: una tasca per a la ciutadania
Des de la Biblioteca del Pavelló de la República es treballa per oferir continguts a qui els precisi, programes de televisió, exposicions, publicacions, documentals, etc., així com visites a l’edifici i a l’arxiu. “Nosaltres som més que una biblioteca que presta llibres. Col·laborem amb moltes exposicions i rodatges. D’altra banda, rebem moltes visites, tant d’instituts com de col·legis, associacions i centres de tot tipus. Les visites relacionades amb l’arxiu les fem nosaltres i les relacionades amb l’arquitectura i la història de l’edifici van a càrrec del grup d’arquitectes el Globus Vermell. Per últim, també fem presentacions a fora. Des de fa uns cinc o sis anys, mostrem la nostra tasca als estudiants de primer d’Història Contemporània, a la Facultat de Geografia i Història”, diu la Lourdes, que conclou: “Des d’aquí fem tot el que està a l’abast per servir la ciutadania. Jo considero que, amb tot, aquest deure de retornar a la societat el que la societat et dona com a administració pública el complim i s’ha de dir que és per a nosaltres un gran plaer”.

Andrés Ortí

“Estic al pavelló amb una estada d’investigació fent recerca per a la meva tesi doctoral sobre un personatge clau de l’esquerra del s. XX a Espanya que és Julian Gorkin, membre del POUM. Aquí hi ha molta correspondència seva amb altres companys”.

Judith Montserrat

“Soc bibliotecària i historiadora i, a més, porto temes de difusió. M’agrada molt treballar aquí perquè tens la possibilitat d’aprendre moltíssim. T’especialitzes i coneixes gent molt interessant, com el Paul Preston, que es va presentar un dia aquí”.

Lola Harara

“Al CEHI estem organitzant un congrés sobre el centenari de la revolució russa que aplegarà a Barcelona 30 especialistes de diferents parts del món que tractaran el tema del treball, la dona i la revolució, la I Guerra Mundial i la implosió de la Unió Soviètica”.

José Manuel Rus

“Soc investigador al Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la UB i faig recerca sobre franquisme, Transició, República i Guerra Civil. També faig conferències, congressos, seminaris i publicacions sobre la història de Catalunya des de la República”.

Sonia Cortés

“Del congrés que estem organitzant sobre els 100 anys de la revolució russa, jo me n’encarrego de les inscripcions, els pagaments, la documentació…, informo la gent que truca i normalment també organitzo viatges per a la gent que fa recerca a altres llocs”.

Deixa un comentari