Jaume Seda Mariné

posted in: personajes Sant Andreu | 0

Loading...

Jaume Seda Mariné

President del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias

Sant Andreu, un barri ben familiar
L’any 1987 es va engegar a Barcelona el projecte d’ordenació d’arxius de l’Ajuntament amb la intenció de dur a terme un primer model arxivístic homogeni i fer un examen exhaustiu de la situació de la documentació a les oficines i els òrgans dependents de l’Administració municipal. D’aquí van sortir els diferents arxius de districte que actualment encapçalen l’activitat arxivística de cada districte de la ciutat. Quan aquest projecte es va posar en marxa, a Sant Andreu ja feia cinc anys que s’havia creat un arxiu històric, ja que l’any 1982 un grup de veïns interessats en la història de Sant Andreu es va proposar recuperar la documentació històrica i fer estudis sobre el passat del territori que ocupava l’antiga vila. Així va ser com es va crear l’Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar que, amb l’entrada del projecte municipal l’any 1987, es va tornar a constituir com a Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII). Jaume Seda és l’actual president del Centre i veí de tota la vida del barri. Observador constant del seu entorn, el Jaume guarda molts records força curiosos del Sant Andreu de la seva infància. “Vaig néixer aquí l’any 1951, en una família que ja estava molt arrelada a Sant Andreu. La meva àvia paterna, la Maria Pujol, era llevadora. En aquells moments, Sant Andreu tenia poques llevadores i la seva feina era molt interessant perquè eren les que s’ocupaven de les futures mares, del part, que llavors tenia lloc a les cases (jo mateix vaig néixer al menjador de casa dels meus pares), i dels nounats. En aquest sentit, l’àvia era molt coneguda. Encara hi ha molta gent, gent gran, que la recorda i em diu: ‘La teva àvia em va fer de llevadora, em va ajudar a portar les criatures al món’. A casa encara guardem moltes fotografies on es veu l’àvia acompanyant les famílies perquè bategessin les criatures, ja que abans les mares havien de guardar quarantena després del part. L’ofici de llevadora estava molt valorat i les llevadores es convertien en una figura pública”, recorda el Jaume, que va viure tota la seva infància a Sant Andreu. “Jo m’ho he passat molt bé al carrer. Des de ben petit he sigut feliç perquè podíem sortir a jugar fora de casa i l’ambient era molt familiar. Passaven molt pocs cotxes i, quan en passava algun, era tota una festa. Recordo una entremaliadura que vaig fer de nen. En aquella època, venia tots els dies un escombriaire que avisava els veïns amb una trompeta perquè traguessin les deixalles de les cases. Com que jo era molt sociable, hi vaig fer amistat i em va regalar una trompeta. Així que, de tant en tant, l’agafava i la feia sonar, fent creure als veïns i veïnes que era l’hora de treure el rebuig. La gent n’estava farta i els senties dir: ‘Ja està el Jaume fent de les seves’. Així era el barri de familiar. Els nens sortíem tranquil·lament a jugar a la plaça, o al pati de l’església, i no ens feien falta gaires coses. Vaig ser molt feliç malgrat la història i les circumstàncies que es van haver de viure en aquella època. Després sí que vaig ser conscient que la gent patia a la postguerra, però he de dir que a Sant Andreu es va continuar fent molta vida associativa i al carrer”, assegura el Jaume, i és que tant el teixit associatiu com la vida social de Sant Andreu han fet que sigui un dels indrets més actius de la ciutat de Barcelona, amb un gran nombre d’entitats. “A Sant Andreu la gent feia molta vida al carrer. Se sortia a prendre la fresca, a xerrar, al teatre, al cinema… Tothom, qui més qui menys, estava vinculat a alguna de les entitats que avui en dia encara existeixen: La Lira, l’Ateneu Obrer, els Lluïsos, el Casal, Els Catalanistes… Jo vaig formar part molts anys de l’Orfeó l’Eco de Catalunya, que també estava, i encara existeix, al barri. D’altra banda, parlar de teatre a Sant Andreu és un goig, ja que totes les entitats tenien el seu teatre, i tots hem participat alguna vegada, almenys, en Els Pastorets. El teatre, així com totes les entitats, han estat essencials per al desenvolupament de Sant Andreu que, avui en dia, des del meu punt de vista, encara funciona com un poble”.

 

Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII).

 

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias
Jaume Seda va estudiar Història i ha treballat com a professor a diferents escoles, on ha combinat les tasques de recerca i la seva feina altruista al Centre d’Estudis Ignasi Iglésias. En l’actualitat està jubilat, però continua al capdavant de l’entitat i treballant en recerca històrica, concretament en uns estudis sobre el Rec Comtal. “El CEII es va fundar l’any 1982, quan unes quantes persones ens vam proposar crear una entitat per recuperar la memòria històrica de Sant Andreu de Palomar. En un principi, es va fundar com a Arxiu Històric de Sant Andreu de Palomar, però amb l’arribada de l’arxiu municipal, el 1987, ens vam tornar a constituir com a Centre d’Estudis Ignasi Iglésias per no crear confusió amb els noms. Vam escollir aquest nom perquè ja estàvem instal·lats aquí, a la casa on va néixer Ignasi Iglésias, i perquè vam considerar adient poder retre homenatge a aquest il·lustre personatge de Sant Andreu. Així doncs, vam sumar al nostre objecte genèric (el foment i la promoció dels estudis de ciències humanes i socials sobre el Pla de Barcelona i l’antiga vila de Sant Andreu de Palomar) el de divulgació de l’obra d’Ignasi Iglésias”, explica el Jaume, que és el president de l’entitat des del 1997. “En soc el president des de la mort del president fundador, el senyor Martí Pous, que va morir el gener del 1997. I després l’assemblea m’ha anat ratificant. Ja fa anys que, de tant en tant, demano el relleu perquè considero que és molt bo per a una entitat que entri gent nova a la junta. Però, com que ara estic jubilat, aquí continuo. Actualment tenim més de 300 socis, els quals aporten una petita quantitat a l’any que queda compensada amb escreix amb totes les activitats que fem i amb el llibre que tots els anys publiquem (el llibre o la revista Finestrelles)”.

Un ventall d’activitats
El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias és una entitat arrelada no només a la història del barri de Sant Andreu, sinó a la seva actualitat i a les seves festes. “La nostra funció primordial és la de fomentar i promoure estudis de ciències socials, així com la de conservar el patrimoni; a partir d’aquí, organitzem moltes activitats: cicles de conferències, cursos per a escoles, exposicions, visites culturals, atenció a consultes, peticions provinents de les universitats, etc. D’altra banda, pels actes en record a Ignasi Iglésias i en diverses ocasions obrim les portes a tothom. I és que, des dels inicis, hem estat sempre oberts a qualsevol persona, ja sigui veí o no, sòcia o no, a participar en consultes, exposicions, cursets, documents, etc. Atenem tot tipus de persones, des de col·laboradors de Norman Foster, que va venir i va seure on som ara mateix, fins a joves universitaris o escoles”, afirma el Jaume. I conclou: “En aquest sentit, penso que, per l’entitat que som i l’espai que ocupem, fem una feina que intentem dignificar al màxim, tot donant cabuda a la recuperació de la memòria històrica de Sant Andreu i del Pla de Barcelona. I cada any recordem la figura d’Ignasi Iglésias, un dels millors autors teatrals catalans de la segona meitat del segle XIX i de la primera del segle XX”.

Andreu Marfull

“Soc originari de Sant Andreu. He retrobat les arrels fent una anàlisi urbanística del barri a la tesi doctoral en geografia que vaig fer el 2017. Gràcies a la col·laboració del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, en vaig fer la recerca històrica”.

Pau Vinyes

“Soc historiador i vicepresident del CEII. He tingut la immensa sort de gaudir del Jaume Seda com a mestre d’EGB, com a tresorer de l’Esplai de Sant Pacià i com a president del CEII. Del Jaume, en destaco la dignitat i el desig de preservar la memòria històrica del poble de Sant Andreu de Palomar”.

Jesús Manzano

“Tant pel fet d’estar ubicat a la casa nadiua d’Ignasi Iglésias com per la naturalesa dels seus objectius, el CEII és, per dret propi, l’entitat més important per conèixer la història, interpretar el present i construir el futur de Sant Andreu de Palomar a partir de la seva idiosincràsia particular”.

David Royo

“Em vaig començar a implicar i arrelar més en el barri durant els anys de la facultat. Vaig fer el primer article per al De cap a peus i en vaig acabar sent coordinador. En el número dels 40 anys de l’associació de veïns es poden veure totes les lluites i els èxits aconseguits per al barri”.

Meritxell Martínez

“A la revista De cap a peus és on vaig aprendre periodisme de debò. Com deia un expresident de l’associació: ‘Un petit miracle que passa cada mes’, fet de voluntariat, estima al barri i suma de talents. L’associació i la revista són referents que s’arromanguen pel barri, celebren i ploren, somien i recorden, com un veí més”.

Jordi Petit

“Soc professor d’institut. El CEII i diversos historiadors locals de l’antic poble de Sant Andreu com jo treballem voluntàriament des de fa anys per recuperar la memòria del nostre poble mil·lenari, i recordar així que Barcelona no és l’únic nucli urbà existent”.

Lourdes Pinyol

“Jaume Seda és tota una institució al barri. La seva vinculació amb l’entramat associatiu és l’eix sobre el qual ha girat la seva vida des de jove; com a president del CEII, ha contribuït a la preservació, recerca i divulgació del patrimoni andreuenc d’una manera encomiable i decidida”.

Deixa un comentari

Accepto la política de privacitat.

Responsable: Sociedad General de Aguas de Barcelona, S.A.
Finalitat: Publicar comentaris i opinions sobre la informació i notícies publicades a través del web.
Legitimació: Consentiment de l’interessat.
Destinataris: No se cediran dades a tercers, excepte per obligació legal.
Drets: Accedir, rectificar i suprimir dades, així com altres drets, tal com s’explica a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a través de l’enllaç següent: política de privacitat